Jeudi/Dijous/Jueves 02/02 > 20h | Teatre-Auditori Sant Cugat | ![]() |
Spectacle autour de la correspondance amoureuse entre le compositeur R. Hahn et l'écrivain M. Proust
Espectacle que gira entorn de la correspondència amorosa entre el compositor R. Hahn i l'escriptor M. Proust
Espectáculo en torno a la correspondencia amorosa entre el compositor R. Hahn y el escritor M. Proust
Mise en scène et conception/Direcció d'escena i concepte/Dirección de escena y concepto : Vincent Huguet
Académie du Festival d'Aix-en-Provence, avec le soutien (amb el suport/con el apoyo) de la Fondation La PosteAvec/Amb/Con : Felicity Lott (narradora), Irene Mas Salom (soprano), Mercedes Gancedo (soprano),
Julius Drake (piano)
Billetterie / Venda d'entrades / Venta de entradas
"Encore sur le pavé sonne mon pas nocturne."
Trois femmes, d'âges différents, sont issues de la même famille qui a hérité non seulement de l'amour de la musique de Reynaldo
Hahn mais aussi des lettres que Marcel Proust lui envoyait régulièrement régulièrement à la suite de leur rencontre en 1894. Le premier était alors un musicien confirmé
et le second un écrivain en quête de lui-même, qui n'avait pas encore écrit son chef-d'œuvre, "À la recherche du temps perdu". Ensemble, elles s'immergent dans les paroles
de l'un et la musique de l'autre, et découvrent les débuts fébriles de leur amour, l'attente insupportable, la fascination mutuelle, les doutes et l'exaltation, et, bientôt,
la tristesse aussi.
"Encara sobre el paviment ressona el meu pas nocturn."
Tres dones, de distintes edats, són d'una mateixa família que ha heretat no només l'amor per la música de Reynaldo Hahn, sinó també les cartes que Marcel Proust li
enviava regularment després de la seva trobada l'any 1894. En aquella època, el primer era un músic consolidat i el segon un escriptor que buscava el seu camí, i que
encara no havia creat a seva obra magna: "A la recerca del temps perdut". Juntes es submergeixen en les paraules d'un i en la música de l'altre, i descobreixen els primers
dies febrils del seu amor, l'espera insuportable, la fascinació mútua, els dubtes i l'eufòria, i, aviat també, la tristesa.
"Todavía sobre el pavimento resuena mi paso nocturno."
Tres mujeres, de distintas edades, son de una misma familia que ha heredado no sólo el amor por la música de Reynaldo Hahn, sino también las cartas que Marcel Proust le
enviaba regularmente después de su encuentro en 1894. En aquella época, el primero era un músico consolidado y el segundo un escritor que buscaba su camino, y que todavía
no había creado su obra magna: "En busca del tiempo perdido". Juntas se sumergen en las palabras de uno y en la música del otro, y descubren los primeros días febriles de
su amor, la espera insoportable, la fascinación mutua, las dudas y la euforia, y, pronto también, la tristeza.